jueves, 23 de mayo de 2013

Llicenciada en Història


I en quatre exàmens seré llicenciada. Llicenciada en Història.
En Juny de 2008 demanava plaça a aquesta carrera, a pesar de el que hem deia tothom “no te eixida” “què collons estàs fent, amb el cap que tens” “vas a tirar per terra cinc anys de la teua vida” “et tens que anar tant lluny, per què no vas a dret? (això el meu pare)”. Fa vora de cinc anys que vaig decidir anar a València, eixir d’aquest poble (no tant poble, però per a mi és i serà sempre el meu poble) per anar a la gran capital, aquell lloc en el que només havia xafat abans en contades excursions, a la fira de mostres al Babalà i a l’hospital.
En Juliol em van dir que estava admesa (cosa que no dubtava, però feia il·lusió veure el meu nom al periòdic) i vaig anar a fer la matrícula. Era tot tant gran, carrers enormes, rotondes més grans que la plaça de l’ajuntament de Vila-real, una quantitat de cotxes (tots conduint de puta pena) i sobretot una barbaritat de gent. Estava en la capital i no era tant roí.
Durant aquestos anys he anat i vingut en tren, hora anada i hora tornada, anat a altes hores del mati i tornant a casa ja de nit i quant només quedava temps per a posar-se el pijama i dormir. Anys on he estat estudiant i fent faena, però també he anat de sopars, he fet excursions, he anat de viatge, però sobretot, per damunt de tot això he conegut a personetes que han fet en mi meravelles. Persones amb les que, agafada de la mà, he anat fent aquest camí, la carrera. Tenia molta por d’encontrar-me a persones les quals no congeniaria, que foren molts distints a mi, però tot el contrari. Puc dir, que gràcies a ells han sigut els millors anys de la meua vida. A més, el fet de estar en València també m’ha ajudat a tindre més a prop a la personeta que des de fa més de tres anys m’acompanya, Dani.

En un altra entrada vaig posar què era per a mi la història, per quina raó vaig decidir fer aquesta carrera, què m’aporta. Us puc dir que la història és més que això que dones al institut, no té res a veure. No fem comentaris de textos, no tota la història està estudiada i dia a dia es té que continuar estudiant i investigant (sí, en història s’investiga encara que a molts els pese). Aquells que pensen “Es que la història ja està escrita” NO. La història està interpretada, no escrita, mai i dic MAI sabrem en realitat el que va passar al 100% i més quan a voltes el que ens arriben són escriptors de historiadors anteriors (per que existim des de fa segles, eh!?), hi ha idees, conceptes durant èpoques que fa que interpretem la història d’una forma o un altra, per això hi ha que continuar estudiant i investigant.
La història és passió, de veres, tens que viure-la. No tens que aprendre de memòria i vomitar-la, mai ho fases. Parat, llegeix el llibre i escolta el que et diuen, imagina, entén i sinó entens, pregunta, investiga. La història és preciosa però no li tenen la consideració que de veres tindrien que tindre-li. Per això estem ací, per a que us enamore, cada dia un poc més.

No sé que faré, el que sé es que vull anar-me’n a la Universitat de Barcelona a fer un màster de Gestió del Patrimoni i Museologia, especialitzar-me en eixe camp i, com tot llicenciat, trobar feina del que jo vull, cosa molt difícil ací.

Amics, companys de classe; gràcies per aquestos 5 meravellosos anys, ara ens queda tota una vida per compartir les nostres vivències. Gràcies, de veres.

I gràcies a tots els que sempre m’ha acompanyat, des de la família, als meus amics i a Dani, per ajudar-me i fer que tot puguera ser més fàcil possible. Gràcies.

 Paula Menero



martes, 14 de mayo de 2013

Mi provincia, Castellón.


 ¿Cualquier persona de la península ibérica sabría ubicar la provincia de Castellón? Hay personas que no sabrían ubicar esta provincia y en ocasiones incluso ni siquiera sabrían que estamos en el hermoso mediterráneo, aunque seguro que conocen el FIB y Benicassim, pero bueno.
Pues imaginad, si no saben en España donde esta Castellón ¿cómo lo van a saber el resto del mundo? En Londres me pasó que había personas “entendidas en España” que no sabían ubicar Castellón, es más, ni sabían que “eso” existía. Por lo que diré que Castellón, como una vez leí, es “el Teruel del Mediterráneo”. Pues sinceramente no tienen ni idea de qué se pierden.

No es que sea más valenciana que la paella, la fideua y que la orxata juntas y que tenga un sentimiento nacionalista valencià/castellonenc/vila-realenc exacerbado, que en ocasiones también, sino porque aunque sé que pocos van a leer esto quiero dar una visión de mi provincia, Castellón, los olvidados de la Generalitat y los olvidados de Europa y España.

¿Qué puede ofrecer estas tierras? Aunque se venda que la Comunidad Valenciana, a la que yo prefiero llamar País Valencià,  es seca, que nos hace falta agua del Ebro y esas cosas que tanta polémica han llevado a cabo durante años… Castellón NO necesita dicha agua. La verdad es que no es que nos rebosamos de agua pero para nosotros tenemos más que suficiente, y es una suerte, es decir, lo que ocurre es que tenemos muy buenas tierras de cultivo y es esa una de las razones que tenemos los naranjos que tenemos y las naranjas que tenemos, además de otros tipos de cultivo. Además, aunque ahora por culpa de la burbuja inmobiliaria se ha ido todo al garete, teníamos y tenemos (ahora es más para el exterior que para el interior, pero bueno) cerámica, los azulejos y una cultura de este tipo de industria.
¿Pero qué más puede ofrecer? Como Valencia o como Alicante hay playas, ciudades costeras fiesteras, además de pueblos de interior adorables y superacogedores, con sus respectivos vecinos que te preguntarán “I tu de qui eres?” Evidentemente en valenciano/catalán o sino en un castellano muy raro. Hay castillos, yacimientos arqueológicos, pueblecitos blancos lleno de flores, playas más o menos bonitas, castillos en una pequeña península en la costa conun castillo muy bien conservado (Peníscola).
Tengo que admitir que Castellón ciudad es fea, y que mi ciudad, Vila-real poco más puede dar (aunque también es acogedora, será mi amor a mi pueblo <3), pero la realidad es que no entiendo porque hemos estado tan abandonados, aunque ahora mismo seamos la risa de España porque tengamos un aeropuerto sin aviones y esas cosas, en realidad siempre se nos ha dejado de lado y Valencia y Alicante se han llevado siempre la mejor parte (que no sienta mal a mis amigos valencianos, que saben que Valencia me encanta >.<), pero siempre nos han tratado peor… Es más, se cuenta la leyenda que hará cosa de 25 años Disney se interesó por un trozo de tierra, donde ahora está el aeropuerto, para hacer allí su parte de atracciones, pues es un lugar perfecto para invierno y verano y estaría abierto todo el año con atracciones de agua y esas cosas. Bueno, el hecho que el que era el presidente por aquella época (Joan Lerma, PSOE) dijo que o en Valencia o en ningún lugar… Y bueno, Castellón y el País Valencià se quedaron sin Disneyland y se fue a París… Sigo diciendo que no sé si es verdad, pero si lo fue, qué puta mierda de desgraciados.
Otro hermoso ejemplo de cómo estamos marginados es algo de hace poco, el corredor mediterráneo, pues la propuesta del PP no quiere que sea muy mediterráneo sino que de Valencia vaya a Madrid y de Madrid a Barcelona dejando de lado a Castellón y a Tarragona. Si algo nos pudiera salvar de esta mierda de crisis que tenemos en esta provincia nos quieren quitar todo tipo de salvación.

Pero ¿sabéis qué? Si algún día me veo forzada dejar estas tierras, mi mediterráneo, si me veo forzada a migrar o emigrar a cualquier parte tened claro que siempre hará todo lo posible por volver porque dudo que haya mejor lugar para vivir, aunque odie el calor y las lluvias torrenciales, pero estar dentro del mediterráneo hace que este lugar me enamore.

Ahora os pondré imágenes de lugares preciosos que debéis visitar en Castellón! J